¿QUE SIGNIFICA 50% RAÇA IBÉRICA A LA DENOMINACIÓ DEL MEU PERNIL?

Des de Gener de 2014 els pernils, taujanes i lloms ibèrics, han d'incloure en la denominació el percentatge racial de l'animal sacrificat. Podem trobar porcs ibèrics puros (100%) o ben barrejats en percentatges del 50% o 75%. Això significa que són procedents de dues races pures diferents, la ibèrica i la  Duroc.
El porc duroc es va introduir a Espanya en els anys 60 originària d'EUA, on és una de les més populars i la seva carn està molt present en l'elaboració de pernils, llom i altres embotits que consumim habitualment.

Característiques

Físicament és un porc de pell vermell fosc tirant de vegades a negre, encara que varia la seva tonalitat. Una altra característica són les seves orelles caigudes. El pes mitjà dels mascles és de 350 quilos i el de les femelles de 300 quilos.

La principal diferència entre el porc duroc i el porc ibèric puro és que el primer té major quantitat de greix infiltrat, la qual cosa es veu a simple vista. Si bé, el porc Ibèric és superior en qualitat i en atributs cardiosaludables.

En creuar un duroc amb el porc ibèric permet produir uns pernils més sucosos. Una altra de les raons que sigui utilitzada per creuar-la amb el porc ibèric és que millora enormement la productivitat, en produir garrins més forts i de millor creixement. El duroc  és l'única raça l'encreuament de la qual amb ibèric es permet dins de la Norma de Qualitat de l'ibèric (RD 1469/2007, de 2 de novembre), fins a en un 50% de sang, sempre per via paterna.

El duroc actual és un tipus de porc dur, més resistent als patògens externs que el porc blanc i per tant menys problemàtic en la cria de la ramaderia intensiva. Per això, un altre avantatge d'aquesta raça porcina és que rendeix més que unes altres, amb un guany de pes diari superior al d'altres porcs, repercutint en la rendibilitat dels ramaders.